sábado, 15 de mayo de 2010

BALTASAR GARZON


El CGPJ suspende a Baltasar Garzón y da largas a su pretensión de exiliarse
• La decisión fue adoptada ayer por unanimidad en una sesión bronca del pleno del Poder Judicial

• La comisión permanente pide cinco informes más antes de resolver la petición del juez de ir a La Haya


Baltasar Garzón se despide de sus simpatizantes. Foto: JOSÉ LUIS ROCA MÁS INFORMACIÓN
Baltasar Garzón se enteró de su suspensión cuando estaba interrogando a un imputado del ‘caso Pretoria’
Manifestaciones en Barcelona y Madrid y gritos de «¡Gürtel!» ante la sede del PP
EDITORIAL: 'Los jueces quedan en entredicho'
Análisis de José María Mena: '¿Adiós, Garzón?'
Un reguero de causas de ETA y de corrupción quedan abiertas
MARGARITA BATALLAS
MADRID
El pleno del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) acordó ayer suspender a Baltasar Garzón después de que el juez Luciano Varela haya decidido sentarle en el banquillo por investigar los crímenes de Franco. La decisión fue adoptada por unanimidad. Este cierre de filas hizo presagiar que el bloque conservador y progresista del CGPJ habían llegado a un acuerdo para que la comisión permanente de este organismo concediera unas horas después al togado de la Audiencia el permiso para que pudiera trasladarse a La Haya como asesor del fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI), Luis Moreno Ocampo. Sin embargo, los cinco miembros de esta comisión aplazaron su decisión al pedir nuevos informes. Una última humillación.
La sesión fue bronca, según fuentes de este organismo. En el debate no participaron el vicepresidente Fernando De Rosa ni los vocales Margarita Robles y José Manuel Gómez Benítez. Los dos primeros fueron recusados por Garzón y el tercero se apartó voluntariamente por haber sido abogado del magistrado de la Audiencia.
Fuentes del CGPJ explicaron que el vocal progresista Miguel Carmona se opuso a la suspensión de Garzón habida cuenta de que el togado de la Audiencia ya había decidido «autosuspenderse» al haber aceptado dejar su puesto y marcharse al tribunal de La Haya. Sin embargo, sus argumentos fueron duramente rebatidos por el conservador Claro Fernández, que defendió que la suspensión era automática tras la apertura de juicio oral. Así lo entendieron el resto de los vocales, que apoyaron sin fisuras la suspensión del togado de la Audiencia.

LAS DESPISTADAS / Después, los vocales debatieron si el pleno estaba facultado para decidir si se podía conceder a Garzón la excedencia por servicios especiales como había pedido. El debate se interrumpió porque las vocales conservadoras Concepción Espejel y Gemma Gallego no habían tenido tiempo para estudiar la documentación. La primera convalece de una reciente operación y la segunda no accedió al material porque, al parecer, no ha tenido secretaria en los últimos días. Por ello, el pleno decidió suspender un tiempo la sesión hasta que estas vocales revisasen la información, pero, cuando se reanudó, se decidió que este asunto debía ser abordado en exclusiva por la comisión permanente, que fue convocada por el presidente del CGPJ, Carlos Dívar.

NUEVOS DATOS / La permanente, tras dos horas de reunión, decidió solicitar cinco nuevos informes antes de pronunciarse sobre la petición de Garzón. Los vocales piden al Tribunal Penal Internacional y al Ministerio de Asuntos Exteriores que reconsideren su posición después de la suspensión acordada. Moreno Ocampo tendrá que confirmar si mantiene la oferta de trabajo a Garzón y si el cargo que le ha ofrecido goza «de inmunidad procesal». Y Miguel Ángel Moratinos tendrá que ratificar si Garzón es idóneo para este cargo. Además, ahora tendrán que opinar sobre este exilio de Garzón la sala penal del Tribunal Supremo, el fiscal del Estado y la secretaría general del CGPJ.

EL APOYO / Garzón recibió la notificación oficial de su suspensión al filo de las siete de la tarde. El magistrado había regresado a su despacho para recoger sus pertenencias y abandonó esta sede judicial sobre las nueve de la noche, mientras decenas de personas se manifestaban a su favor y en contra de la suspensión. Parece que los manifestantes no se creyeron las palabras de la portavoz del CGPJ, Gabriela Bravo, quien afirmó que «el Tribunal Supremo, a lo largo de 30 años de democracia, ha dado muestras evidentes de ser un órgano que ha actuado siempre conforme a Derecho».

martes, 12 de enero de 2010

MAITE ARQUE

L'exalcaldessa de Badalona evita les càmeres en la seva declaració davant Garzón pel cas Pretòria
12/01/10 13:17 - agències
La senadora i exalcaldessa de Badalona ha evitat les càmeres i no ha assistit aquest dimarts a l'Audiència Nacional a les onze del matí, l'hora en què estava citada a declarar com a testimoni davant del jutge Garzón. Arqué ha declarat fent ús dels privilegis que li atorga la seva condició d'aforada, i o bé ha enviat a Garzón el seu testimoni per escrit, o bé ha declarat davant el jutge abans del moment que fixava la seva citació. Garzón continua interrogant la resta de testimonis citats pel cas Pretòria, que majoritàriament han evitat fer declaracions davant els mitjans a la porta de l'Audiència.

A més de Maite Arqué, el jutge ha citat a declarar nou persones més entre les què hi ha l'exregidor de Barcelona Ferran Julià; els funcionaris de l'Ajuntament de Santa Coloma Albert Gadea, Maite Carol, i Isabel de la Fuente, de l'empresa Limasa. També Lluís Renau, que va ser director de Seguretat Ciutadana entre 1984 i 1989; Wenceslao Manzanares Puig -cunyat de Luís García i responsable de Capital City-, Jeff Schroeder, un dels propietaris de l'empresa Studios Mind Back; i els directors general i financer de Proinosa, Ramón Peñaranda i Antonio Bellostes.

Maite Arqué va ser alcaldessa de Badalona entre 1999 i 2008 i va abandonar el càrrec quan va ser elegida senadora per Barcelona a les últimes eleccions generals. El jutge Garzón li pren declaració respecte a la venda d'un solar a la façana marítima per part de Marina Badalona a l'empresa Badalona Waterfront, una operació urbanística que va tenir lloc entre els anys 2002 i 2004 quan Arqué era presidenta de Marina Badalona.

Segons el jutge, l'Ajuntament de Badalona hauria deixat d'ingressar 14 milions d'euros, i l'operació s'hauria fet amb la mediació de l'exconseller delegat de Marina Badalona, Juan Felipe Ruiz, imputat per Garzón, en contacte amb l'exdiputat del PSC Luis García, 'Luigi', considerat el cervell de la trama.

Arqué està citada a les onze del matí i compareix com a testimoni, no com a imputada. Per imputar-la, Garzón hauria de demanar que s'aixequés la qualitat d'aforada de què gaudeix com a senadora, i passar el cas al Tribunal Suprem, que és qui té potestat per jutjar representants elegits.

Actualment tan sols un dels 20 imputats del cas 'Pretòria' continua a la presó. Es tracta del suposat cervell de la trama, l'exdiputat del PSC Luis García 'Luigi', perquè segons el jutge la seva sortida suposaria un risc de destrucció de proves. La resta han anat quedant en llibertat al llarg de les últimes setmanes.

Els exalts càrrecs dels governs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta van deixar un aval d'un milió d'euros cadascú, mentre que l'exalcalde de Santa Coloma Bartomeu Muñoz va dipositar una fiança de 500.000 euros, i l'exregidor d'Urbanisme Manuel Dobarco de 200.000 euros. La mare de Muñoz, Josefina Calvet, les dones d'Alavedra i Prenafeta, Doris Malfeito i Lluïsa Mas, i vuit imputats més van quedar en llibertat sense mesures cautelars.